AL SOL I AL SOLET

Vaig dedicar esta foto al sol i al solet 

era lo final fosc d'un dia curt

i va arribar la lluminosa nit.

Pels seus camins me vaig fer gran

i tornant als inicis

tornaria a sortir lo teu solet

dins meu

i per a tu

lo meu.

Tot és real

menudeta

quan somiem 

en lo cor aubert.

I les nostres abraçades 

enmig d'una autopista transcontinental

van del passat al futur

com la música de Mozart

la calor del sol

o la maduresa

de l'univers.

Als nostres rius interiors que aceleren entre les carícies dels teus cabells. Perquè l'amor tornarà a correr per l'Amazones, pel Riu Napo i pels rius més menuts del món. Febrer de 2018.