Quan lo fang i la mar se besen

Camí de la Foradada

foradats astan los sentiments

quan la por los recorre

com lo vent.

La pendent de la muntanya

és l'adversitat perfecta

pa remuntar els ànims

de qui, caminant-la,

païx los errors

del propi camí,

com fan les pedres

de les amazones del món

saltant obstacles

i agafant forma.

Sutilment,

al ritme de la fina intensitat,

volarem com la terra

que reposa

un temps més endavant.

Som purs contrastos

sense filtros

com lo Delta que sura

a dures penes

quan lo Fang i la Mar
se besen

i, de quan en quan,

se barallen.

"Des de tant alta atalaia"

lo futur balla content

revivint-te.

Va passant l'any 18,

i tu,

de vegades,

tornes.

Quan los blaus-grisos,

famolencs,

se mingen los cromes càlids

només existeix un pont

fet dels graus versats

entre'l teu dit

i la meua boca.