PELS CAMINS DE LA NIT

Anem pels camins de la nit

en la fresqueta d'unes mànigues

una mica curtes

per adormir la tardor.

Lo desaigüe de la Fortalesa
i lo Canal de Sant Pere

mos desemboquen a la mar 

i fem cap al punt de sempre i de mai

entre la Bahia i la terra  

eternament canviant. 

Sobre una tela d'arrugues negres

la lluna espurneija grocs

i viatja lo so de peixos còsmics

que salten inspirats

marcant lo ritme de l'univers.

Los flamencs conversen
Sobre la sal de la mariscada
Lo color de pluma dels joves
I l'última ala trencada.

S'exciten los sentits 

i ho exciten tot. 

Del tot lo particular 

i de la part l'infinit. 

Josep Juan Segarra, en bici pels camins de la nit al Delta al novembre de 2017: pels camins de la nit tanca´ls ulls i obri aquells atres sentits.