Una xica bonica anava pel carrer
Una xica bonica anava pel carrer. Baixava de la casa del jutge de pau, cap a la mar. Lo sol l'acariciava i seguien conjuntament, dibuixant una frontera entre llum i sombra.
Lo vestit era roig i ella era llum. Los guardia civils, de cara als rajos i ancegats entre ells, no la van vore. Ella tampoc los va figurar perquè estava concentrada en l'horitzó, com si ja estigués al Trabucador i anant cap a la Punta de la Banya, i de la llança, cap al futur de l'Univers Delta de Jon Gras.
Un grup de jóvens, que no havien dormit, li cantaven: "una xica bonica anava pel carrer, jo la mirava i la desitjava, los seus ulls me feien triumfar...". Aquells segons estaven fets d'anys, com lo flashback dissenyat per Kubrick, una odissea per l'espai-temps.
Ho teniem tot i no teniem res. Poesia sí, pressupostos no. Proveniem del primer àtom, érem iguals pero diferents.
A n'este text li pot faltar la foto que no vaig poder fer, perdut entre els versos del seu caminar.
Una xica bonica anava pel carrer,
va congelar lo present i
va seguir, ferma,
cap al futur incert.
Lo vestit era roig i ella era llum. Los guardia civils, de cara als rajos i ancegats entre ells, no la van vore. Ella tampoc los va figurar perquè estava concentrada en l'horitzó, com si ja estigués al Trabucador i anant cap a la Punta de la Banya, i de la llança, cap al futur de l'Univers Delta de Jon Gras.
Un grup de jóvens, que no havien dormit, li cantaven: "una xica bonica anava pel carrer, jo la mirava i la desitjava, los seus ulls me feien triumfar...". Aquells segons estaven fets d'anys, com lo flashback dissenyat per Kubrick, una odissea per l'espai-temps.
Ho teniem tot i no teniem res. Poesia sí, pressupostos no. Proveniem del primer àtom, érem iguals pero diferents.
A n'este text li pot faltar la foto que no vaig poder fer, perdut entre els versos del seu caminar.
Una xica bonica anava pel carrer,
va congelar lo present i
va seguir, ferma,
cap al futur incert.
Comentarios
Publicar un comentario