L'ESGLESIA CAU

No cau només un edifici,
no cau tota la fe,
l'esglesia cau.
Creixen les distàncies
al ritme de llibertats
que defugen asfíxies
entre vigues doblegades
i bancs farcits de curcons.

L'esglesia cau
a saco Paco
cremades les pròpies lleis
i, a base d'òxid de ferro,
alleugerida la creu
l'esglesia cau.

A l'ex Villafranco
l'esglesia és la vella esglesia
tremolosa i debil
en pilars morals invertits,
l'esglesia cau.

Mentres la guardia civil
i los seus seguidors
de dos en dos
mantenen alta moral
per amor al masclisme.
L'esglesia cau.

Transparents los bastidors
iluminades les trampes
tot són telaranyes.
L'esglesia cau.

De tant adaptar lo guió
de tant colonitzar-ho tot
vitralls opacs de pols i sang
i suicidats los manaments,
l'esglesia cau.

Abandonada l'esglesia
un drogadicte se la va asnifar
dins del confessionari
anvoltat d'infants,
profanant innocencies
per por a la solitud.

Així se va fer lo pessebre
pel tall de la substància
lo drogadicte caganer
adobà los camps.

L'únic garantit
quan l'esglesia cau
és que l'esglesia
cau.

I quina faenada
Construir la pròpia recepta
no ser orfe de moral
fer un camí espiritual.

Sigue com sigue,
a n'aquelles misèries humanes
veritables ficcions celestials
davant la pedòfila realitat:
Adeu si au!

Canteu, repetiu, seguiu-mos tots:
L'esglesia cau
del seu palau.

Kosé Kuan, lo menut