Tenia la seua gràcia

Tenia la seua gràcia
girar lo rellotge al revés
Acelerar pulsacions
Parar lo Temps
Desafiar a la Mort.
Té la seua gracia.

Ralles de pols
Gots plens de crits
i derrapades
quan surt lo sol.

Qui no té ànsia?

Quan les hores pareixen minuts
té la seua gracia:
Jove
Ancara més incert del normal
Ets aquell que tapa'l sol
En un llançol.

Hi havien 20 cigarros
Fa un rato
Ara només queda Superman
Una massa de fang
Que pareix cotompel
I l'albada
que ancara no crema la pell
ni'l cervell.

Mentres astessem desperts
No astarem sols
farem volar coloms
I quan vingue la Mort
Que mos agafe fugint
A buscar-ne més
De vida
Perquè mai ne tenim prou
Hasta que dormim
I despertem
I descobrim
que res tenia molt de sentit.

Pero tenia la seua gràcia...
Desafiar a la Mort.