#lacarreteradelavergonya 2

Vivim en "toc de queda"
Vivim estats d'excepció
Per això marxem lentes
Pa curar lo curable
Asfaltar lo inevitable
I no caure en paranys,
En senyals de promeses
i en rialles d'asmalt.
Som tots un altaveu
Volem dir-ho ben Fort
Que al costat dels Alfacs
I al mig l'Ancanyissada
No se besse més sang.
Ni un més a les cunetes,
Ni una més al canal.