RESSONA

Ressona Cada exhalació ressona La vida ressona cap als dits. Durant 6 segons d’exhalació. Després una apnea Sis segons de buit. Vertigen, petita angoixa per la falta d’oxigen i… Lo goig de la nova inhalació. Una retenció de panoxigen. Sis segons. Sis segons de brisa marina La mar entra pel nas Baixa pel paladar Travessa la gola… Sóc lo fons marí. I me retiro, dins meu, Gestionant lo buit. I sento tristesa, I sento por, I sento alegria, I tot ho sento i tot passa, I no passa res. Accepto que potser perdo, Que potser perdré algú Algú que estimo Que potser la perdré massa aviat. Decideixo que li diré que l’estimo, Gairebé cada dia. Sis, sis, sis i sis. Cada exhalació ressona Les connexions neuronals respiren Puc tocar la calma i, sense dir res, desanimada, La tensió marxa. Amb l’obertura del cos Los 6 segons se dilaten en 8 I omplo els pulmons i les espatlles i els ulls i el front i el clatell, I l’apnea és plaent I tot és tacte I sense sentir les cames I sense sentir els braços Ho sento tot. I sóc musclera I sóc brisa I sóc mar. I recordo les vegades que he besat a mil petons al fons del mar I me trobo allà Baix del meu pou Sol I a cada exhalació ressona La vida ressona cap a dins. Josep Juan Segarra @poesia_surf_i_kaiak www.poetica.cat