UNA ESPÈCIE GEGANT

Bon dia bonics i boniques,
Avui me despedixo d'este perfil de Facebook. Com a mínim durant un any vull provar com se viu sense "face", que vol dir cara, vocabulari "selfiec", hehe
Astic ilusionat en un projecte que monto al Delta que'm va vore nàixer. L'ampresa se dirà Poesia, Surf i Kaiak. Treballaré des del C/Major, 14 del Poble Nou a partir de l'1 de juny. Ancara no ai fet blog pero ia tinc nou nom d'usuari a Instagram: poesiasurfikaiak. Allà publicaré fotos, versos i info de rutes i classes de surf. Sigueu feliços 💓

https://www.instagram.com/poesiasurfikaiak/

UNA ESPÈCIE GEGANT
Avui sóc una espècie de llàgrima.
Una espècie gegant de llàgrima.
Una llàgrima que's desapega
A marxes forçades
Del teu record
Del que hauria pogut ser
I no és.

Yo no ho sabia
Que havies tornat a començar
Només ho podia desxifrar
Intuir
Per la teua falta de resposta.
"Kamaku" tot això.

Una llàgrima ingènua.
Una llàgrima que no volia saber
De les fotos de viatge aliè
Ni de l'evident per què
De la falta de respostes.
Del que faltava: de tu.

Avui sóc una espècie de llàgrima
Necessària
Para tornar a començar
Sense arrepentir-me
Per no haver tingut
Una segona oportunitat.

Avui com a bona llàgrima
Me desapegaré
D'una de les pells artificials
de l'homo-selfie
Del tio Facebook
De la teua galtada virtual.

Passa tot
Pero no passa res.
Perquè demà serà un atre dia.
I tot pot passar
O no passar res.

En tot cas,
A dia d'avui,
Sóc una espècie gegant
De llàgrima.
Que corre i se seca
Com los versos
Que voldria haver escrit.