Per les puntes del delta
Desert d’aigua i de sal
la teua trajectòria entra en mi
i volo baix
tocant de peus a fang.
Lo vol humil del meu poble,
vol rasant.
Semblem ramats benintencionats
Tots rosats
Quan som més negres que l’ovella més fosca
De la nit més llanuda
De la llana més fosca.
Flamencs de verd jove que som
Flamencs de llima tendra
Flamencs de melanina encesa
Flamencs negres.
I quan volant te veig primet
Ai Delta meu
D’on muns iaios van marxar pels trets
Trets de militars, de caçadors i de caçadors militars.
Ai Delta meu
Cada vegada amb menys terra
I amb més gent.
Assedegat Delta.
No només de sal viu lo ramat,
No només de sal.
No hi ha salari que fabrique l’aigua que ve del cel i del riu.
Imagino la guarderia a cel obert
i a la llacuna flamenca de la Banya
una rabosa li trau lo nas a un ou flamenc.
Ara lluny dels temporals
cap tv la recorda
la barra alfaquiana del Trabucador
que agonitzant de sediments
en prou penes respira.
Me passa la seua història pel cap
Com si sigués lo vell morisco de la meua sang
Expulsat de la seua base
Viatjat d’arrels.
Meditació en vol radiant
Ulls tancats que s’obren
Per un pet d’aire comprimit
D’Arròs bomba
I davant meu
kaiaks en dolça deriva litoral
I humans fent-se grumols mentals
Collint gotes d’aigua a pell nua.
Calor inquieta saludant
i avivant lo comiat dels deures.
Temps de festa major
i de menors preocupacions.
Humans ludens
tan cridaners entre natros
I tant amants del silenci ignorat.
Comentarios
Publicar un comentario