Portes de riu

No se li poden posar tàpies al riu lo riu és una porta més antiga que la pedra i que els llibres d’història. En canvi, hi han cases de passadissos antics que no porten enlloc. Passadissos abocats a paredons. Portes afusellades i anterrades. Romans, ilercavons, íbers, musulmans, disparant sobre el riu van crear Amposta. Podriem estar tots derivant del llatí Tots ab posta o amni imposita estratègicament situats o simplement sedimentats aquí com lo solatge de mil civilitzacions que han vist a l'Ebre formar lletres Deltes de diferents alçades i formes cada 5 o 10.000 anys. Cases de riu tenien passadissos d’aigua i de fang. Portes que obrien i tancaven. Portes i finestres que dixaven passar. Portes que eren ports de riu. Panys per amarrar llaguts. Anelles per amarrar vapors. Arcs on rentar faldilles i calçotets. I un forat para "la Nostra Santa Susana", un forat arquejat, un forat arquejat, un romanent de tresoreria, un arc que resisteix l'embat de les riuades millor que l'embat de la modernitat. Una modernitat més líquida que'l propi riu, milions de vegades més heraclitana que Heràclit. Però encara tenim a Parrot des de dalt del pont penjant anunciant que la història se perd més que'l riu. Parrot sempre de ment jove avisant de no tocar lo cul del pont en lo sostre de palla del meu barret. Parrot astut a l'estil de Carme Sapinya pescadora de peixos de riu nadadora per professió i per gust l'última saboga del cistell. Un dia normal és fluvial a l’Amposta que és riu. La història li va detràs al riu. A l’Amposta que riu tot esturió hi viu. Les arcades fluvials són la primera pedra. I lo riu és l'oxigen, l'hidrogen i la terra. L'ou de la gallina va néixer del riu i molt després les portes del Castell, les fosses, les biblioteques, les jornades literàries, i les escoles per a poetes també nasqueren del riu. Tot bé que hi viu i que expira a les garres del meu riu. Portes de pedres transitòries. Lo xup xup de les paelles. La fum dels vaporets. Les pipes i boines al vent. Los ous dels esturions a la gola dels crancs blaus. L’òxid inoxidable de l’acer. Lo cloroform de les piscines. La sal de les pistes d'esquí. Los fito-sanitaris. La química dels apotecaris, pensada inicialment per mantenir-nos sans, o més o menys rics o pobres. I la falta de sediments. Tot bé que cau a les portes del nostre riu. Però ell és, des d'abans d'Heràclit, ell viu reviu fertilitza i arrasa. Avui seguim a les portes del riu vivim al pont i als balcons i restaurem lo castell de pedra junt amb l'estat espanyol. I també obrim los nostres castells interiors. I potser fem una mica d'història, o una mica de poesia, abans que'l riu il temps s'amporten tots los murs per sempre més. Josep Juan Segarra