Per les puntes del delta

Desert d’aigua i de sal la teua trajectòria entra en mi i volo baix tocant de peus a fang. Lo vol humil del meu poble, vol rasant. Semblem ramats benintencionats Tots rosats Quan som més negres que l’ovella més fosca De la nit més llanuda De la llana més fosca. Flamencs de verd jove que som Flamencs de llima tendra Flamencs de melanina encesa Flamencs negres. I quan volant te veig primet Ai Delta meu D’on muns iaios van marxar pels trets Trets de militars, de caçadors i de caçadors militars. Ai Delta meu Cada vegada amb menys terra I amb més gent. Assedegat Delta. No només de sal viu lo ramat, No només de sal. No hi ha salari que fabrique l’aigua que ve del cel i del riu. Imagino la guarderia a cel obert i a la llacuna flamenca de la Banya una rabosa li trau lo nas a un ou flamenc. Ara lluny dels temporals cap tv la recorda la barra alfaquiana del Trabucador que agonitzant de sediments en prou penes respira. Me passa la seua història pel cap Com si sigués lo vell morisco de la meua sang Expulsat de la seua base Viatjat d’arrels. Meditació en vol radiant Ulls tancats que s’obren Per un pet d’aire comprimit D’Arròs bomba I davant meu kaiaks en dolça deriva litoral I humans fent-se grumols mentals Collint gotes d’aigua a pell nua. Calor inquieta saludant i avivant lo comiat dels deures. Temps de festa major i de menors preocupacions. Humans ludens tan cridaners entre natros I tant amants del silenci ignorat.